e n   e s p i r a l  - [edició 2003] [altres edicions: www.enespiral.net ]
[enespiral@correu.vilaweb.com ]

Xarxa en espiral (www.enespiral.net ) : Missió de reconeixement (antologia de poemes) - Obra poètica d'Antoni Perarnau- Projecte Objecte - L'armari i el flux - Art i pensament (2001-2002) - La cambra: transformacions de la interioritat

 

 

 

               

Fragments:
Gongoloma-Sooké (un déu africà de les contradiccions)
Silenci i paraula entre els bambara

Divagacions:

Sense motiu aparent - Gabriel Verderi - Equilibrat text, entre l'evocació d'olors, textures, experiències, i gestos d'un infant dins i fora d'una escala, i la significació, més que simbòlica, diguem-ne experiencial, de l'adult que el va escriure :

"Però potser va ser assegut dins i fora d'aquesta escala on vaig començar a pensar que a vegades les coses aparentment tenen un motiu. El seu sentit, però difícilmente el trobo cercant el coneixement en elles mateixes, sinó que l'intueixo en la consciència d'aquest procés."

Aquest escrit va ser redactat amb motiu de l'exposició de Gabriel Verderi Sense motiu aparent, presentada en el marc del Criteri d'Art - Ciutat de Terrassa (1994).

Des del primer moment ens va captivar, i per això estem molt agraïts a l'artista terrassenc per deixar-nos-el incloure dins d'En espiral. També es pot llegir dins del web www.gabrielverderi.com.

 

Gabriel Verderi és coautor de L'armari i el flux. A més, textos com D'una carícia i El dit i el neci van sorgir com a ressonància a alguns dels seus projectes artístics.

 

L'infern de la immortalitat - Ramon Sarró Maluquer - Reflexió de l'antropòleg Ramon Sarró a l'entorn de la immortalitat i la innovadora tècnica de la plastinació (vegeu el web http://www.koerperwelten.com per saber en què consisteix). Hi trobem també una lírica meditació sobre la fluidesa de la vida - la qual connecta amb l'essència de L'armari i el flux:

"Estem vius perquè som vida, i la vida és fluid, com és fluid el temps en què vivim, el greix que guanyem i perdem, com és fluïda la sang que passa a través de les nostres venes, com era un fluid la llet que vam beure del pit de la mare, i com era també fluid el semen del pare endinsant-se en el cos de la mare, com és fluid el vi que bevem amb els amics íntims. Som vius, i som fluid; morim i esdevenim fluid. I com a fluid som immortals com la pluja que cau del cel al damunt de la terra seca."

Versió original en anglès: The Hell of Immortality

L'esfera còsmica i l'il·limitat - Josep Ma Casasús Rodó - Text en quatre parts al voltant dels temes del vuit i de l'infinit. La clau del mite d'Aristòfanes del diàleg platònic El banquet - conegut imprecisament com a mite de l'androgin - la troba en la seriosa especulació cosmològica del diàleg Timeu, en la secreta intimitat entre l'esfera perfecta i la dispersa matèria receptora sense límits. Una primera versió fou publicada dins del Quadern TAI núm. 8.

"El desig de ser amb vuit extremitats: quatre cames i quatre braços. L'impuls de dos cossos per ser-ne un de sol, l'anhel d'una ànima partida. Això és eros (l'atracció eròtica): l'intent de recuperar la perduda naturalesa humana."

 

Connexions:

www.koerperwelten.com

Que la plastinació és més un assumpte comercial que científic ho mostra el fet que només obrir  la portada del seu web ens apareguin les dades de les diferents exposicions en curs actualment a Europa o Àsia.

En una de les pàgines hi ha una col·lecció de fotografies de l’exposició de Seul.

A una altra hi trobem l’explicació de l’origen de la plastinació. S’hi diu que amb l’invent de la plastinació, l’any 1977, Gunther von Hagens va realitzar la segona revolució en anatomia (la primera, la de Vesalius amb els seus dibuixos de 1543)...

També hi ha botiga en línia operativa, on hi pots trobar postals, pòsters, llibres, samarretes, clauers …

Impressionants són les imatges d’òrgans plastinats a la pàgina dedicada a incentivar la donació de cossos.

No hi falta una explicació de la tècnica ni una presentació del currículum del doctor Gunther von Hagens, amb unes fotos amb una certa retirada a Indiana Jones.

Qui es posarà els seus fons de pantalla a l’ordinador de casa o a la feina?