En
espiral: [edició 2001] [altres edicions:
www.enespiral.net]
[enespiral@correu.vilaweb.com
]
El
neci mira embadalit el dit que assenyala la lluna ... - lluna que sorgeix, navega
i s'esvaeix morosament: rastre de vaixell invisible en negra mar espurnejada.
El
dit en segueix el trànsit des del no-res, en el no-res, vers el no-res
- apunta ara la nit obscura sense lluna (la invoca, tens).
I
si del
silenci esclata el llamp? Testimoniaria el dit el breu fulgor de quelcom que
s'entreobre?
