Anar a En Espiral

En espiral: [edició 2000]  [altres edicions: www.enespiral.net]
[enespiral@correu.vilaweb.com ]


Imatges extretes del catàleg de Leave your message after the tone, obra de Gabriel Verderi exposada a Galleri Konstepidemin de Göteborg (Suècia) la tardor del 2000. La col·laboració en els treballs preparatoris fou l'origen del següent text.(Veieu Història de D'una carícia)

D'una carícia (aproximació)

Josep Mª Casasús i Rodó



La carícia no és ja enlloc
sense nom sense somnis dorm


La qüestió és: com transmetre determinada experiència de la realitat? Representant-la? Quina seria la representació, posem per cas, d'una carícia? La superfície de la pell i una mà que hi llisca? La mà que acaricia, però, no és la carícia. Aquesta, lleugeresa fugissera, errància en l'inabastable, no té res a veure amb la sòlida opacitat d'una mà. Aleshores, com fer present el que succeeix entre mà i pell, en un espai ínfim però il·limitat? Podríem oferir algun rastre d'aquest gest tan especial, fet d'onades imprevisibles?



Mantinguem-nos en el desig
de l'aigua acariciadora



La mà (es) tanca en un puny: conclusió i resultat.
La carícia obre un cicle - apropament, retirada - , procés indefinit.

Els conceptes són mans que agafen i premen les coses - per això les volen contundents, definitives (definides).
Les metàfores són mots que acaricien la realitat - en respecten la dispersió, la fragilitat, la fluïdesa.

Els conceptes identifiquen, solidifiquen, estabilitzen.
En les metàfores - mots en dansa - quelcom sembla entreobrir-se - quelcom escàpol que només es fa present en el rastre de la seva retirada.



Voldries viva encastada
la carícia en ta carn



Pols damunt d'un vidre: rastre possible d'un acariciar - d'aquell en què coincideixen momentàniament pensament i realitat. Unificació efímera, tanmateix . Per això sempre recomença el cicle. Cal netejar el vidre, i així romanem en una espiral d'apropament i retirada inacabable - dins l'oneig de les carícies.






Història de D'una carícia (aproximació)




A l'estudi de Gabriel Verderi
Un matí de diumenge l'amic Gabriel ens convocà al Robert i a mi al seu estudi. Participàrem en un dels esdeveniments del procés artístic que havia de cuallar a la seva estada posterior a Suècia - un esdeveniment entre la discussió d'idees i el happening ... Poc després em demanà d'escriure un text per al catàleg de la instal·lació de Göteborg. Un fruit d'aquella petició fou D'una carícia (aproximació). Tanmateix, al cap d'un temps vam veure que la metàfora de la carícia, per suggerent que pogués ser, no s'avenia del tot amb l'obra en curs: Gabriel Verderi pren molta cura precisament a mantenir l'espectador en una distància suficient com perquè se centrifugui en una dinàmica creativa pròpia, no dependent de l'obra de l'artista. (D'aquí que una de les imatges recurrents sigui el cervell, i que, d'altra banda, eviti la temptació de la fascinació tècnico-colorista). Per això vam haver de bandejar-lo i es publicà un altre dels escrits produïts durant aquella fase preparatòria. Ara bé, D'una carícia no hagués estat escrit mai sense l'esperó de Gabriel Verderi i la seva activitat creativa.

Josep Ma Casasús i Rodó
Robert Montull, Josep Mª Casasús i Gabriel Verderi a la sessió preparatòria de Terrassa del que després havia d'esdevenir Leave your message after the tone a Göteborg





Del mateix autor: Nota breu sobre el mirar de Klee i Benjamin i Comentaris a propòsit del web Walter Benjamin Research Syndicate , Semblances: presències/absències, North by Northwest: els objectes i la identitat social, Al voltant de El animal público de Manuel Delgado, D'una selecció (miralls madurs).


Anar a En Espiral

En espiral: [edició 2000]  
Xarxa en espiral: www.enespiral.net
[enespiral@correu.vilaweb.com ]