És ben sabut que alguna gent ha desitjat la immortalitat. De fet, algunes religions prometen la immortalitat. Alguns hi somnien i pagarien preus molt alts per ella. D'altres, si s'els pregunta si creuen que hi ha vida després de la mort, contesten simplement: "Déu meu! Espero que no, jo necessito un bon descans", o alguna cosa similar (Bertrand Russell, entre d'altres).

Fins ara he barrejat els ben emparentats i similars temes de "la immortalitat" i "la vida després de la mort", perquè estan més lligats del que normalment es pensa. És, de fet, difícil parlar-ne separadament. Els estudiosos encara discuteixen si aquells que es van unir als cultes mistèrics greco-romans realment creien que esdevenien immortals (físicament) o si merament se'ls prometia una vida millor després de la mort. Probablement, mentre els uns creien una cosa, els altres en creien l'altra. Per a la meva argumentació, verament no fa al cas.

L'exemple més recent del que pot anar la immortalitat (o així ho diuen alguns) es podia trobar en l'exposició Körperwelten, en la qual hi havia cossos plastinats, per tal de preservar-los i mostrar-los. Les reaccions a l'exposició foren variades. A alguns els agradava molt i aprenien molt sobre els seus propis cossos, mentre que altres la trobaven desagradable i humiliant. Jo pertanyo al segon grup, ho haig d'admetre. D'acord, vaig aprendre unes poques coses objectives, però també em vaig posar malalt de mort.

Tanmateix, no vull ara criticar l'exposició. Ja m'està bé si hi havia gent que n'aprenia . El problema que jo vull tocar ara és més concretament l'associació entre plastinació i immortalitat. El professor Gunther von Hagen, el descobridor de la plastinació, insisteix molt sobre aquesta associació. Ell és el primer a descriure-la com si fos una forma d'immortalitat, cosa que jo crec que és més aviat una interpretació capriciosa que, a més a més, contradiu la proclama (en la qual també incideix molt) que l'exposició és educativa i científica. Una cosa és ensenyar cossos humans (morts), i una altra "ensenyar" sobre la immortalitat. Com a científic, pot fer l'una. Com a profeta llunàtic, l'altra . Però ell, com qualsevol altra persona, no pot fer les dues coses. Ja hi hagut bastants científics bojos a la història i la literatura, i no volem més herois, no gràcies. Limita't a la teva ciència, Professor, mostra'ns aquests maleits cossos i, per favor, calla!

No tinc res contra els que els agradaria gaudir de la immortalitat, tot i que, com Bertrand Russell, sospito que al final de la meva vida preferiria un bon descans. Deixeu-me dir, però, una cosa (i aquesta és la MEVA interpretació, tan arbitrària com la del professor Gunther von Hagen): pensar que la immortalitat és deslliurar-te dels teus fluids, i dels greixos, per tal de reemplaçar-los per polímers i resines, és com preferir la pintura dels llavis de la teva estimada als seus petons. No estem vius perquè siguem una massa d'ossos i muscles. Estem vius perquè som vida, i la vida és fluid, com és fluid el temps en què vivim, el greix que guanyem i perdem, com és fluïda la sang que passa a través de les nostres venes, com era un fluid la llet que vam beure del pit de la mare, i com era també fluid el semen del pare endinsant-se en el cos de la mare, com és fluid el vi que bevem amb els amics íntims. Som vius, i som fluid; morim i esdevenim fluid. I com a fluid som immortals com la pluja que cau del cel al damunt de la terra seca.

La plastinació, la total evacuació dels fluids, no és la immortalitat. L'únic que fa és congelar la imatge, com una pintura d'uns llavis impossible de besar (no pots besar una fotografia). No té res a veure amb preservar a vida. Més aviat, una manera de preservar la mort. El que veiérem en l'exposició és un grapat de gent que són morts i que ens recorden que son morts des de fa molt de temps. Han negat la possibilitat de decadència total, exclosos de la dansa de degeneració i renovació que tota la matèria orgànica segueix de forma natural. Han estat expulsats del cicle de fluïdesa i vida. Ja m'està bé si hom vol fer això en nom de la ciència. Però no em doneu aquesta merda de la immortalitat, perquè la immortalitat és precisament el que heu matat.

Més informació sobre la plastinació:
http://www.koerperwelten.com