e n   e s p i r a l  - [edició 2003] - [altres edicions: www.enespiral.net ]
[enespiral@correu.vilaweb.com ]

Xarxa en espiral (www.enespiral.net ) : Missió de reconeixement (antologia de poemes) - Obra poètica d'Antoni Perarnau- Projecte Objecte - L'armari i el flux - Art i pensament (2001-2002)

 




 

Silenci i paraula entre els bambara
Si la paraula construeix el poblat, el silenci edifica el món.

 

 

El silenci ha adornat el món, la paraula l’ha fet xiuxiuejar.
La paraula ha dispersat el món, el silenci el reuneix.
El silenci oculta la manera de ser de l’home, la paraula la descobreix.

 

 

 

No se sap el que pensa el silenciós, però es coneix el pensament del xerraire.

 

El secret pertany al qui calla.
El silenci delimita els camins, la paraula els ha complicat.

 

 

El silenci va reflexionar, la paraula no va voler pensar.

 

 

El silenci tranquilitza el dya, la paraula li dóna por.

(El dya és un dels principis espirituals de la persona, el seu doble, que consisteix en el conjunt de les facultats conscients de l’ésser humà. Gaudeix de molta mobilitat, és sensible a tota acció brusca que s’exerceixi sobre l’home i pot abandonar sense perjudici el seu propietari).

 

 

 

“El silenci va donar vida al que és seriós, la paraula a la diversió.”

 

El que és seriós es fa en silenci; el trivial, en el tumult.

 

El matrimoni es fa en silenci; l’amor lliure, en la diversió i el soroll.

 

Si la paraula et crema la boca, el silenci et curarà.

 

El que no pot millorar el silenci, tampoc no ho millorarà la paraula.

 

“Però el poble bambara té una original manera de aprehendre el silenci: no és una absència, menys encara una mancança, sinó una realitat present, i deixar constància d’això és fonamental. Diuen del silenci que està situat abans i després de la paraula. El silenci engendra la paraula, la qual és la seva “mare”: “Normalment, diuen, és la mare la que porta al món el nen; en el cas de la paraula i del silenci, per contra, el nen (la paraula) porta al món la mare (el silenci).” El silenci és la realitat última, la potència capaç d’engendrar-se a si mateixa fent sorgir en l’acte de la seva generació l’altra realitat, la paraula. La paraula, el discurs, la llengua , no adquirerixen tot el seu valor sinó és en relació al silenci que els sustenta.”

Explicació i proverbis extrets de: Zahan, Dominique, Espiritualidad y pensamiento africanos, Ediciones Cristiandad, Madrid 1980, pàg.  205-207