Sobre ritme. Jordi Badiella

e n e s p i r a l - [edició 2002] - [altres edicions: www.enespiral.net ]
[enespiral@correu.vilaweb.com ]

Xarxa en espiral (www.enespiral.net ) : Missió de reconeixement (antologia de poemes) - Obra poètica d'Antoni Perarnau- Projecte Objecte - L'armari i el flux - Art i pensament (2001-2002) - La cambra: transformacions de la interioritat

Sobre Ritme

Jordi Badiella

La teoria contemporània de la literatura li ha calat foc a un element que tradicionalment ha estat ineludible a l'hora d'interpretar les obres d'art: l'autor; i ha situat en posició preferent el lector. La lectura és un objecte semblant al sac ple de burilles que un cambrer llença en un contenidor quan ha acabat la jornada: no hi ha un sol tipus de burilla, n'hi ha tants com tipus de clients han passat pel bar. Avui, en la crítica de la literatura, no hi ha una norma, sinó tantes interpretacions com els lectors són capaços d'establir. Per aproximar-nos a aquest procés, hauríem de fer un cop d'ull als diferents tipus de lector, i una manera tan bona com una altra de fer-ho és mitjançant la metàfora, -a aquestes alçades, previsible-, d'un bar. Diguem-ho clar: aquest bar és un text; a l'entrada, un cartellet anuncia el nom de l'establiment: Ritme. EI cambrer és l'autor, i els clients els protagonistes de l'obra: la Cadència, l'Aire, el Temps, el Moviment... A aquest bar de tant en tant hi arriba un lector que s'asseu i observa els esdeveniments.

EI lector tradicional mira el carrer des de la finestra de l'establiment. Per a ell, aquell bar és un mitjà de coneixement del panorama literari. Somriu en veure un poeta vestit amb parracs girar la cantonada i segueix amb interès les evolucions d'un altre autor que s'apressa carrer enllà. AI final de la jornada agraeix al cambrer l'ocasió proporcionada i potser fins li demana quin paper hi fa l'Aire en aquell bar.

EI lector psicoanalític penja l'abric (d'una butxaca hi sobresurt un volum del 1900: La interpretació dels somnis, de Freud) i fent una llambregadaal bar es convenç que la conducta humana no sempre és efecte d'una decisió personal, sinó que s'atribueix a pulsions que responen a l'inconscient. Anota la manera com el cambrer serveix cervesa a la Cadència, ara suaument, ara bruscament; pren nota també de com agafa el got (quasi acariciant-lo) i hi reconeix un objecte fàl.lic que projecta les pors del cambrer no tan sols en la carn de la Cadència, sinó també en un mirall. Quan la Cadència ja és servida, la convida a ajaçar-se i l'interroga sobre la infantesa i la familia amb la qual cosa es veu obligat a escriureal quadern que lamentablement el client no recorda cap somni, cosa que seria altament il./uminadoradels seus conflictes, però que malgrat aquesta carència, els símptomes de la conducta, del pensament de la Cadència, revelen els conflictes que hi ha a la seva menti permeten constatar que aquests conflictes són fruit de la seva inadaptació social. Una conseqüència d'aquest tipus d'anàlisi podria fer que ,psiquiatres i criminalistes es llencessin en un futur immediat damunt la Cadència per estudiar les seves reaccions com si fos un objecte d'investigació científica. Una vegada enllestida la Cadència, el lector psicoanalitic convida a ajaçar-se el cambrer, que li confessa que no està lliure de la influència concretista i que al seu bar només s'hi accepta segons quins personatges, als quals no se'ls permet portar gaires coses al damunt (un crepuscle fictici, un tros de bulevard, algun passadís d'hospital...). EI Iector psicoanalític abandona discretament el bar tot pensant que realment aquell establiment és una biografia profunda del cambrer, que atén la clientela mitjançant l'evasió i la sublimació, i identifica aquest procés amb el del somni i el del joc infantil.

EI lector marxista s'interessa per la història del bar i busca documentació al respecte (el permís d'obertura, la identificació fiscal...). Vol saber a quina fàbrica es van fer els gots i les tasses que utilitza el cambrer i es dedica a esbrinar de quina manerala fabricació d'aquests objectes es relaciona amb altres processos industrials i com els reflecteix. S'adona que en aquell bar hi ha dues històries: la del Moviment, un burgés ociós i corromputque evoluciona cap a un suïcidi inevitable; i la del Temps, que sense consideracions de tipus teòric, li estalviarà la molèstia. EI lector marxista anota en un quadern que aquell bar és una expressió no deliberada dels interessos en joc de la realitat social i és una conseqüència, per tant, de les relacions de producció d'aquesta societat; pren la decisió de descobrir aquestes relacions; i es convenç de la capacitat
d'aquell bar per fer conscient l'home de la seva explotació. “De fet”, pensa, “la complexitat dels motius que han induït el desenllaç que he vist, és el nucli del qual derivaran les accions que tindran lloc en aquest bar”. EI lector marxista, abans de sortir del bar s'adona que l'ànima del Moviment és un mirall on es reflecteixen els esdeveniment teòrics del seu temps: des dels ideals socials de Marx, fins al concepte de falsabilitat de Popper.

EI lector angloamericà, -model New Criticism-, fa que s'aturi l'activitat del bar i pren notes sobre el seu interior (la disposició de les cadires, les taules i els miralls, les
ampolles, els gots i les tasses), el confort del local... S'adona que el bar objecte del seu estudi no és un bar, en realitat, sinó un conjunt de vint-i-cinc fonemes; ignora el cambrer i no s'interessa en absolut per la visió de l'exterior que pot tenir mirant per la finestra; i aplica un mètode d'anàlisi del bar de caràcter estadístic: de freqüències fòniques, morfològiques, etc.

EI lector formalista fa aturar, també, l'activitat del bar després d'observar, sobretot, com funciona en tant que establiment on se serveixen begudes, pren bona nota de quins són els elements que conté i de com es relaciona aquest bar amb altres bars; això sí, abans de començar a constatar res, envia el cambrer a comprar diaris ben lluny.
EI lector estructuralista es comporta d'una manera semblant al formalista, però contempla el bar com una estructura que, a la vegada, forma part d'una estructura més complexa, que és la cadena de bars de l'autor.

EI lector estilístic actua com els dos anteriors: parteix de la forma del bar com a única font d'informació (entenem per forma aquells elements implícits, com ara el gènere literari). Ara bé, aquest lector se centra en l'estil (les desviacions del cambrer respecte l'ús normal de la llengua) i pren nota d'aquestes alteracions.

EI lector feminista es queixa del sexe del cambrer, del domini masculí als bars i del tipus de consumicions que s'hi serveixen (elaborades per una mentalitat patriarcal). Intenta convèncer la Cadència del paper subaltern que té al bar i li proposa fer fora l'Aire, el Temps i el Moviment per apoderar-se, finalment, del bar (porta anys reclamant el dret de les dones a tenir bar propi).

Finalment, el lector adherit a l'estètica de la recepció identifica el bar, però en cap cas el jutja. Intenta trobar sentit al conjunt de les al.lusions de l'establiment abans que dedicar el temps a etiquetar la informació o a situar el bar en la cadena evolutiva. La manera de fer-ho és intuïtiva, donat que la recepció artística s'esdevé només en la intuïció, i investiga, l'efecte del bar en el conjunt social. Això ho fa posant l'autor com a receptor de l'obra i esbrinant l'opinió de la societat literària (crítics, editors, públic). En aquest primer moment, jutja la sociologia del cambrer, no pròpiament el bar; després identifica el codi que utilitza el cambrer per fer la seva feina i estudia la recepió contemporània. AI cap de poc xiuxiueja al cambrer dos termes que han fer fortuna: l'horitzó d'expectatives (les identificacions de gènere, forma, autor, tema que permeten garantir l'expectativa de l'obra) i lector implícit (- Taine en diria el príncep regnant-, un lector hipotètic que és present en la ment de l'autor a qui aquest vol complaure, afalagar, provocar, etc.). finalment, aquest lector intenta, com ja hem dit, trobar sentit al conjunt de les a\.lusions. Aquesta identificació de la informació li comporta la renúncia abuscar una lectura objectiva i la reducdó a la mostra sociològica com a única possibilitat de conéixer la informació literària.

Quan els lectors abandonen definitivament l'escena, al bar les coses segueixen com sempre: l'Aire li comenta a la Cadència que el llegat del Moviment és miserable, però li servirà per explicar una vida traçada en dos camins: un, en el que s'expressa l'afectivitat, i una altre, en el que discorre una ideologia excèntrica. AI mateix temps, la consciència el fustiga i comença a pensar en el suïcidi. Quan la jornada s'acaba, els lectors enllesteixen les conclusions requerides per les seves necessitats intel.lectuals, unes necessitats que tingueren un primer estadi -contextualitzador-, en Cal.límac i els bibliotecaris de la biblioteca díAlexandria; i que després va discòrrer en dos plans: d'una banda, el pla que interpreta l'obra, en el qual l'anàlisi és o bé selectiva (se selecciona un elemen tde la resta, i aquest element és temàtic: la fugacitat de l'existència humana a Ritme), o bé aplica un esquema extern (l'hermenèutica impia). De l'altra banda, cohabiten els lectors que no poden opinar sobre l'obra i que només poden descriure els seus mecanismes expressius, uns mecanismes que el cambrer hauria d'haver lIençat quan, despatxada la clientela, tanqui amb clau el bar després d'adonarse que aquell és un bon moment per començar una nova història i, per tant, per pensar a obrir un nou tuguri.

En espiral: [edició 2003] [edició 2002] [edició 2001] [edició 2000] [edició 1999]

[enespiral@correu.vilaweb.com ]