portada
Projecte Objecte
Materials - En espiral

Comentaris a propòsit del web 'Walter Benjamin Research Syndicate'
(http://www.wbenjamin.org)

Josep Ma Casas˙s i Rodˇ



Aquest web és independent, no pertany a cap universitat, i una de les seves intencions principals és oferir un espai a aquells escrits i projectes que abordin aspectes menystinguts pels cercles acadèmics, com per exemple, l'experimentació amb haixix i altres drogues.

Hashish in Berlin: An Introduction to Walter Benjamin's Uncompleted Book on Hashish
(http://www.wbenjamin.org/berlin.html)

En aquesta direcció trobem la ponència, llegida al Walter Benjamin Congress d'Amsterdam (1997), Hashish in Berlin: An Introduction to Walter Benjamin's Uncompleted Book on Hashish, escrita per Scott J.Thompson -el responsable de la 'Walter Benjamin Research Syndicate'.

Comentaré la ponència amb certa llibertat i des de la perspectiva del Projecte Objecte. Inclouré tant materials extrets del text publicat en línia com d'altres amb connexions. No em limitaré, doncs, a explicar algunes de les idees de Scott J. Thompson sinó que hi afegiré el que m'ha suggerit.

Segons sembla, els estudiosos de l'obra de Walter Benjamin tendeixen a menysvalorar l'embriaguesa ocasionada pel haixix i altres drogues, basant-se especialment en algunes expressions de l'assaig de 1929 sobre el surrealisme:

Però la veritable superació creadora de la il·luminació religiosa no es troba, per suposat, en els estupefaents. Es troba en una il·luminació profana d'inspiració materialista, antropològica, de què el haixix, l'opi o cap altra droga no en són res més que l'escola primària. (Però perillosa. I la de les religions encara és més estricta)1

No obstant això, l'autor d'aquesta ponència remarca que Walter Benjamin tingué moltes de les seves experiències amb les drogues després de la redacció d'aquest article, i cita algunes expressions epistolars en què s'emfasitza la vàlua de les experiències sota la influència de les drogues.

Sigui com sigui, cara a Projecte Objecte, l'article ens ofereix algunes claus d'interpretació fecundes.

1. Una citació de The Origins of Negative Dialectics de Susan Buck-Mors:
…les intuïcions induïdes mitjançant les drogues no deixaven de tenir importància per als propòsits de Benjamin. La seva concepció de la relació entre el subjecte i l'objecte que es troba al cor de la seva teoria del coneixement mostra la marca d'aquelles sessions i caracteritza la peculiar naturalesa del seu empirisme.

En el coneixement dels objecte no es pot deixar de banda el que n'obté la contemplació en estat d'embriaguesa. Tanmateix, aquesta embriaguesa és només l'«escola primària». Com en Proust, cal treballar-hi, amb la vivència immediata no n'hi ha prou:

… la investigació apassionada sobre el fumar haixix no ens ensenya sobre el pensament (que és un narcòtic eminent) ni la meitat del que aprenem sobre el haixix a través d'una il·luminació profana, és a dir, pensant.2

En la determinació del pes que calgui atorgar a aquesta «escola primària» rau el conflicte entre els qui tendeixen a menystenir-la i els qui, com el responsable del 'Walter Benjamin Research Syndicate', pensen que és clau i fins i tot indica un camí revolucionari.

Significatiu del precari equilibri entre les dues interpretacions és el fet que Scott J. Thompson cités a la ponència al congrés a favor seu unes línies de l'obra de Susan Buck-Mors , i després, al mateix congrés, entrés en polèmica amb l'autora d'aquelles liníes. 3

A la ponència s'explica el marc teòric psiquiàtric que va orientar les sessions experimentals en què va participar Walter Benjamin. Per a Joël i Frankel l'experimentació amb psicofàrmacs havia de ser una via de comprensió dels estats psicòtics i les connexions amb els estats normals. No és casual la col·laboració de Walter Benjamin si, com escriu T.W. Adorno - i cita Scott J. Thjompson - "la intenció de la seva filosofia era fer propi el que d'experiència s'anuncia en l'esquizofrènia". 4

Dins de la web 'Walter Benjamin Research Syndicate' hi trobem més informació sobre aquests dos psiquiatres així com textos escrits per ells.


2. Oh torrada columna de la victòria / amassada amb sucre invernal dels dies de la infantesa.

Una altra clau útil per al Projecte Objecte dins d'aquesta ponència és la connexió de les notes experimentals sobre el haixix , l'opi i la mescalina amb la intenció de recuperar la mirada màgica de l'infant sobre els objectes. Aquest mirar no només és literàriament actiu a Infància a Berlin, també és epistemològicament omnipresent a tota l'obra assagística.

3. Un meravellós fragment extret de "Programa de la filosofia futura":

Sabem de l'existència de pobles primitius en l'anomenada etapa preanimista que s'identificaven amb animals i plantes sagrades i s'adjudicaven els seus noms. Sabem de bojos que també s'identificaven amb l'objecte de les seves percepcions, i aquestes així deixaven d'ésser ens objectius enfrentats a ells. Sabem de malalts que no s'atribueixen les sensacions dels seus cossos a si mateixos, sinó que les projecten sobre altres éssers o criatures, i sabem de vidents que, com a mínim, es consideren capaços de fer seves les percepcions d'altres. 5
Scott J. Thompson relaciona aquestes línies amb les teories de Joël i Frankel, els qual , en el camp de la psiquiatria intentaren cercar una concepció més àmplia i global dels fenòmens psíquics, de la mateixa manera que en el suara citat fragment Walter Benjamin contraposa a l'experiència de què partia Kant aquestes altres "visions alternatives de la realitat" (paraules de Scott J. Thompson).

Cara al Projecte Objecte, aquestes línies obren perspectives prou suggerents, des del moment que apareix un dels tòpics més importants de l'antropologia de principis de segle, el de l'anomenada mentalitat primitiva. Permetria, doncs, establir un pont amb Lévy-Bruhl, i a través d'ell amb les qüestions del totemisme - Lévy-Strauss - i el fetitxisme - Marc Augé, l'obra del qual conté algunes preocupacions molt similars a la de Walter Benjamin.

En certa manera Walter Benjamin reivindica aquella experiència "primitiva" - en consonància amb la recuperació de la mirada infantil, o la recerca pictòrica de Gauguin o Paul Klee -, fet que s'hauria de tenir en compte a l'hora de llegir les reinterpretacions benjaminianes de l'anàlisi marxista-lukacsià del fetitxisme.

En tot cas, Scott J. Thompson creu veure en aquell fragment una defensa de realitats alternatives al marc kantià. En el context immediat de la citació, però, Benjamin es limita a constatar que tant mitològica és l'experiència kantiana com la del pobles primitius, els malalts, els bojos i els vidents ; semblaria que Walter Benjamin esbossés una mena de relativisme cultural , esbós desmentit en aquest mateix text per la referència a una mena d'experiència absoluta. Tanmateix, la descripció d'aquelles peculiars experiències harmonitza amb les contundents afirmacions i propostes que constitueixin el nucli conceptual del "Programa de la filosofia futura", com ara que "la concepció del coneixement com una relació entre alguns subjectes i objectes, o algun subjecte i objecte" és una de les deficiències de la teoria del coneixement kantiana; o bé que a més de superar "la naturalesa-objecte de la cosa com a origen de les impressions" cal eliminar la "naturalesa-subjecte de la consciència cognitiva". És a dir, proposa una superació total de la dualitat subjecte-objecte 6, cosa que implicaria una experièencia radical que ens obligaria fins i tot a abandonar la paraula 'consciència'. Aquesta fundació d'una "esfera del coneixement més enllà de la terminologia de subjecte i objecte" sorgiria de la fixació del concepte d'identitat. 7

La meva hipòtesi és que aquesta tasca filosòfica, mutatis mutandis, segueix vigent en l'elaboració d'obres com Infància a Berlin i Carrer de direcció única, per no dir el Passagen-Werk. Apareixen tota una sèrie de trets en aquest text de 1918 8 que són relacionables amb els assaigs dels anys trenta. Per exemple, proposa ampliar la doctrina kantiana de les categories -establerta a partir d'una experiència mecànica, pobra i buida - amb els camps de l'art, el dret i la història, és a dir, amb els camps abastats per L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica i Tesis sobre filosofia de la història. D'altra banda, l'esmentada categoria d'identitat s'hauria de relacionar amb l'experiència religiosa , omnipresent al text de 1918; esdevé clar, doncs, fins a quin punt la religió, com diu al text sobre el surrealisme, és també una <<escola primària>>, i, consegüentment, a què apunta la "il·luminació profana" que cerca Walter Benjamin en els textos i en els objectes.

La superació de la dualitat subjecte-objecte , com reconeix el mateix Walter Benjamin al text, també fou intentada per la fenomenologia - i no em d'oblidar que va constituir una de les obsessions de M. Heidegger al llarg del su pensament. 9


En defintiva, la ponència , tot analitzant els escrits sobre el haixix, ens ofereix algunes claus - que he intentat desenvolupar en part - sobre la mena de contemplació dels objectes a què aspirava i que posava en pràctica Walter Benjamin.


Myslowitz-Braunschweig-Marseilles: The Story of a Hashish-Rausch
http://www.wbenjamin.org/story.html

Aquesta és una altra de les entrades del 'Walter Benjamin Research Syndicate'. Es tracta d'un conte de 1930 10, que es troba traduit al castellà. És curt, però aquesta narració d'una intoxicació de haixix és una porta d'entrada al laberint benjaminià: apareix el filòsof Bloch, consells sobre com visitar una ciutat i perdre-s'hi, observacions típiques benjaminianes sobre Marsella, el fantaseig al voltant de les paraules, el dubte sobre si el personatge que va viure i explicar l'experiència era un narrador o no - el narrador , tema d'un important assaig de l'etapa final de l'obra de Walter Benjamin - , el fet que el pintor/narrador ja sigui mort -suïcidat, com el seu íntim amic Franz Heinle, o el psiquiatra Joël ?, …

Pel que fa el Projecte Objecte, s'hauria de comentar la percepció dels objectes en plena intoxicació, especialment quan entra a una barberia pensant que entra a una xocolateria, i sobretot l'alegria final del personatge després de la forta intoxicació, malgrat haver perdut l'oportunitat d'esdevenir mil·lionari. Interpreto aquesta alegria com una presa de posició del pensador Walter Benjamin: critica el fetitxisme de les mercaderies en el capitalisme, que redueix les coses al valor abstracte i merament quantiatiu del preu, constituint-se així una falsa experiència dels objectes - una fantasmagoria - ; s'aproparia més a una experiència plena dels objectes la contemplació entotsolada de l'artista - el personatge del conte no és casualment un pintor - o la de l'intoxicat. Intueixo que el fetitxisme de la mercaderia col·loca una màscara (el preu, el valor del mercat) davant els objectes que impedeix exteure'n les veritables energies. Walter Benjamin ha de criticar les mercaderies (ídols, fetitxes) per tal de restituir un culte que permeti una il·luminació (d'arrel religiosa, però profana) dels objectes. (Per això els objectes que no són ja sotmesos a les lleis del mercat són tan valuosos.) T.W.Adorno també critica aquests ídols i fetitxes, però, en canvi, per a ell els objectes han esdevingut tan "contaminats", tant "impurs" que no creu possible cap mena de restitució, no n'és possible la fidelitat; és un iconoclasta radical.


Altres continguts

No cal dir que no he fet una análisi exhaustiva del que es pot trobar al 'Walter Benjamin Syndicate Research'. Hi ha entrades dedicades a Hölderlin, una traducció al castellà d'un text primerenc de Walter Benjamin , en la línia de "Programa sobre la filosofia futura", i fins i tot referències a l'actualitat política més candent, entre altres.

El 'Walter Benjamin Research Syndicate' és obert a les col·laboracions, en anglès, alemany, holandès i castellà.




Notes


  1. Cito a partir de 'El Surrealismo. La última instantánea de la inteligencia europea', a Imaginación y sociedad. Iluminaciones1, Taurus, Madrid 1980, pàg. 46
  2. Cito a partir de 'El Surrealismo. La última instantánea de la inteligencia europea', a Imaginación y sociedad. Iluminaciones1, Taurus, Madrid 1980, pàg. 59. Aquest text no apareix a la ponència de Scott J. Thompson.
  3. La polèmica és explicada, des del punt de vista de Scott J. Thompson a 'A Participant's Notes on the International Walter Benjamin Association First Congress', : el punt de vista de Susan Buck-Mors és que les drogues no tenen relevància revolucionària perquè creen una fantasmagoria.
  4. Cito a partir de "Benjamin el escritor de cartas", a Sobre Walter Benjamin, Càtedra, Madrid 1995, pàg. 62.
  5. Cito a partir de "Sobre el programa de la filosofia venidera", a Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Iluminaciones IV, Taurus, Madrid 1991, pàg. 89.
  6. "Trobar l'esfera de la neutralitat total del coneixement respecte als conceptes d'objecte i subjecte serà la tasca de la futura teoria del coneixement" ("Sobre el programa de la filosofia venidera", a Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Iluminaciones IV, Taurus, Madrid 1991, pàg. 80)
  7. Sobre el programa de la filosofia venidera", a Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Iluminaciones IV, Taurus, Madrid 1991, pàg. 83-84.
  8. "Aquest [nova] experiència també abasta la religió, la qual, en tant que veritable, estableix que ni Déu ni l'home són subjecte o objecte de l'experiència", pàg. 80; "Per tant, la tasca de la filosofia futura és concebible com la trobada o creació d'un concepte de coneixement que es remeti simultàniament a un concepte d'experiència exclusivament derivat de la consciència transcendental i que permeti no solament una experiència lògica sinó també una religiosa." , pàg. 80-81.
  9. A l'informe de Scoot J. Thompson ('A Participant's Notes on the International Walter Benjamin Association First Congress', ) es constata que la relació amb el pensament de Heidegger fou una de les polèmiques més vives. Scott J. Thjompson fa esment que W. Benjamin va proposar, per exemle, un seminari per refutar Heidegger.
  10. Historia y relatos, Península, Barcelona, 1991, o bé a Haschisch, Taurus, Madrid 1972.




Projecte Objecte

Presentació / Materials


En espiral: [edició 2001]   [edició 2000]    [edició 1999]  
[enespiral@correu.vilaweb.com ]

"