e n   e s p i r a l  - [edició 2004] - [altres edicions: www.enespiral.net ]
[enespiral@correu.vilaweb.com ]

Xarxa en espiral (www.enespiral.net ) : Missió de reconeixement (antologia de poemes) - Obra poètica d'Antoni Perarnau- Projecte Objecte - L'armari i el flux - Art i pensament (2001-2002) - La cambra: transformacions de l'espai d'interioritat

 







Elogi de l'escletxa
Josep Ma Casasús i Rodó

"Con foren a la vila d’Alcoll, preseren tantost terra; e...lo Sr Rey ... manà fer un mur de pals qui environà tota la vila i la host tota ..." (R. Muntaner)

“Giravoltes - i tot giravolta.
Als murs, escletxes del teu somriure,
de la fluïdesa dels teus ulls,
trasbalsats”


1

El mur tanca – estanca.


2

No és un mur –rígid, inflexible, opac – el que protegeix la cèl·lula – sinó membrana porosa als fluids, flexible.

Un mur – cercle tancat d’espai estancat – només s’acobla a si mateix. Un mur afegit a un mur solament estreny el tancament, limita la circulació fluïda.

De les cèl·lules la flexibilitat permet l’acoblament, i també la divisió – circulació de fluids, adaptació.

Rígid, un mur sols pot esquerdar-se.


3

L’ànima estancada –estroncada – enyora fluir, per aquí i per allà, en si mateixa, entre les coses, en el cos... Topant amb algun mur, és ànima esquerdada.

"Vint-i-vuit dies d'aquella influència pesada, d'aquell cabdell de membres mal acoblats que era jo, a l'espectacle del qual em semblava assistir-hi, com al d'un immens paisatge de gel a punt de desmembrar-se." (A. Artaud)

Antonin Artaud, dislocat, esquerdat en cos i ànima, buscava la “materialitat fluïda de l’ànima (...) indispensable en l’ofici de l’actor”. Per això, paradoxalment, al propi desmembrament Artaud hi aplica un altre desmembrament més violent, el del Teatre de la Crueltat: canvis bruscos, sorolls, crits, vibracions, trepidacions, dissonàncies, ritmes bombardejants, tot amb la intenció de submergir l’espectador en “una atmosfera de suggestió hipnòtica en la qual s’arriba a l’esperit per una pressió directa sobre els sentits”.

Superar el mur, no per les escletxes, sinó esquerdant-lo - esquerdant-se.

“Digues la teva paraula – i fes-te a trossos!” (F. Nietzsche)


4

Hi ha un mur que ens separa de nosaltres mateixos, obstacle al flux de records. Som exiliats de nosaltres mateixos.

“Fou raptat d'un jardí curull d'aromes i colors un paó de bell plomatge. Cobert amb pell tosca i en grisa presó, oblidà tota bellesa: la pròpia i la del jardí. Algunes tardes, però, el vent l'hi en duia les aromes. Aquella flaire omplia l'au ensems de joia i estranya nostàlgia, sense que en pogués determinar ni l'objecte ni l'origen.” Shoravardi

Una flaire, també un gust, un tacte a la mà ..., i se’ns obre una escletxa lluminosa, fulgurant en l’opac mur gris que ens exilia de nosaltres mateixos.


5

Malauradament, som vulnerables. Cal protegir-nos, i ens repleguem. Fem murs. I acabem creien que la nostra identitat és dins d’un mur. Més alt i gruixut, més Jo creu ser el Jo.

Però aleshores l’ànima no circula en nosaltres – s’estanca i esdevé estèril, infecunda. S’asseca. Hem estroncat el fluid que som d’arrel:

“Estem vius perquè som vida, i la vida és fluid, com és fluid el temps en què vivim, el greix que guanyem i perdem, com és fluid la sang que passa a través de les nostres venes, com era fluid la llet que bevérem del pit de la mare, i com era fluid el semen del pare aconseguint el cos de la mare, com és fluid el vi que bevem amb els amics íntims. Som vius, i som fluid; morim i esdevenim fluid. I com a fluid som immortals com la pluja que cau del cel al damunt de la terra seca.” R. Sarró


6

Malauradament , necessitem estabilitat. Acceptem i imposem murs al nostre voltant, entre les coses. Com més murs aixeco arreu, al meu voltant, més clares se m’apareixen les coses. Tanco les realitats – les estanco – sota una xarxa de conceptes.

Però l’anima no ens circula més entre les coses – no se n’amara, no es deixa traspassar per olors, colors, gustos... N’hem perdut la carícia.


7

Amb el llenguatge conceptual voldríem encerclar-ho tot – encerclar el Tot (un Tot estancat). Però les realitats es resisteixen – es polvoritzen a si mateixes, es dispersen. Polvoritzen així el Gran Mur dels conceptes – l’esquerden. El Gran mur esdevé Torre de Babel: sorgeix la benedicció de l’esclatant multitud de metàfores.

És possible construir el mur que tot ho contingui?


8

El llamp que del silenci esclata – una escletxa al mur de la nit. Sabrem testimoniar el breu fulgor que s’entreobre?

Les metàfores, les semblances són, en el si del llenguatge conceptual, escletxa llampegant – rastres d’un besllumar intens però fugaç.

Els conceptes identifiquen, solidifiquen, estabilitzen. Murs que tanquen – estanquen.

En les metàfores – mots en dansa – quelcom sembla entreobrir-se – quelcom escàpol que només es fa present en el rastre de la seva retirada.


9

“L’ésser humà, inestable i lleuger en la seva base, de la natura de la pols voleiadissa, no suporta cap lligament; si és ell mateix que es lliga, començarà aviat a sotraguejar follament aquests lligams i acabarà esberlant mur i cadenes i a si mateix en totes direccions.” F. Kafka

En mig de l’oblit, la dispersió, es fa patent que el pensament – el pensar- és l’intent enmig del naufragi de no perdre’s un mateix, d’establir una continuïtat. És el pensament, doncs, un mur de contenció del que se’ns escola, per tal d’arribar ben plens a la mort? Millor: recerca del que se’ns escapa – voldria trobar la font d’on tot raja (si és que existeix) per tenir-se. Si fos mur, com podria captar el murmuri de fons de les coses, el que s’esvaeix en el besllumar?

El pensar esclata perquè vol contenir el que mai no s’ha arribat verament a tenir.Besllumar el que hi ha a fora, darrera el mur.

Pensar: escletxar.


Final

He fet un mur – us he encerclat amb els pals d’antics i nous textos.

Tant de bo que hi hagi escletxes als murs, per les quals circuli la mirada del lector – i que no hi hagi esquerdes que en facin ruïna intransitable.


Epíleg

“Però l'escletxa fa mal ! (Jo trontolla)  
Cec de besllumar – nàufrag!
Nàufrag, sí, pou sóc en liquat esfondrament.
No em val sols el rastre de la seva retirada.
  Sense centre,
      m'escolo per les escletxes
           —ella se'n va,
                      sols rastre,
              sols retirada.”

 

 




Pals