Presentació - Reinvenció dels rituals - Inventar i imaginar rituals - Fins al moll de l'os - El ritual com a procés - Ritual i sostenibilitat

Presentació

R.L. Grimes repassa en els primers paràgrafs de la seva obra , Deeply into the bone (títol que potser no seria inapropiat traduir com : Fins al moll de l'os), les curioses demandes que havia rebut en un curt període de temps, des de diferents àmbits:

• un ritual per celebrar la menopàusia

• un recull de cerimònies de naixement i de donació de nom, per part d'un actor de Hollywood

• tres estudiants, la recomanació d'un estudi intercultural de cerimònies de casament

• diferents estudis fílmics, consell i documentació sobre rituals de pas

• una veïna, un ritual de pas per al seu fill, per a quan arribés a l'adolescència, que es pogués celebrar en l'entorn familiar, i de manera que preventivament es restés atractiu a les cerimònies iniciàtiques dels grups neonazis

• una comunitat budista, rituals adaptats per als nois i les noies budistes nord-americans

• un grup d'assistència a malalts terminals, rituals per a aquests casos específics

• el seu propi germà, li demanava si havia fet ell mateix l'exercici d'escriure com imaginava R.L.Grimes el seu propi funeral

A part de tot això, informa que un funcionari projectava introduir rituals de pas a l'escola secundària...

El llibre neix, doncs, a partir de la constatació d'una possible necessitat social de rituals de pas. D'aquí que se situï en un incòmode entremig: entre el manual pràctic de possibles rituals, i l'estudi distanciat i erudit dels rituals de pas. A partir del bagatge com a professor universitari en rituals i mites, intenta donar resposta a les demandes concretes que de tant en tant rep de rituals de pas -els quals haurien de donar sentit a les inevitables transicions vitals. Com ell mateix diu, dansa en l'abisme que separa confortablement l'àmbit espiritual del científic, el personal de l'acadèmic, la narració de l'anàlisi.

La qüestió de la rellevància del ritual en general - o del sacrifici - i la fascinació que genera en la modernitat —— o postmodernitat — és també present en altres autors (A. Artaud, G. Bataille, R. Girard, J.L. Nancy...). Com que pensem que R.L. Grimes en dóna un enfocament propi, i que la qüestió per se s'ho val, traduïm alguns fragments dispersos de la introducció de Deeply into the bone (Fins al moll de l'os), la qual es troba íntegra en l'anglès original a:

http://www.ucpress.edu/books/pages/8873/8873.intro.html

Els títols dels apartats són nostres.

Reinvenció dels rituals

Què alimenta aquesta onada d'interès pel ritual, i aquesta ansietat envers els moments de pas, de transició? Potser sinagogues, temples, esglésies ha estat massa lentes en revisar els rituals que ja existeixen o en crear nous rituals més convincents. Potser la gent sent la necessitat de maneres corporals i col·lectives de crear sentit. Potser desitgem controlar personalment moments crucials com ara el naixement i la mort, l'arribada a la pubertat, i el casament. Potser les autoritats religioses i empresaris, com els gestors de funeràries i els organitzadors de casaments, no saben el que és millor per a nosaltres.

Sigui quina sigui la raó, som testimonis durant les dues darreres dècades d'un ressorgiment de l'interès en la construcció de rituals de pas. L'objectiu d'inventar o de reconstruir rituals és audaç, podríem afegir arrogant. Però sense la constant reinvenció, flirtegem la desorientació. Sense rituals que comprometin imaginacions, comunitats, i cossos, perdem contacte amb els ritmes del curs de la vida humana, ja que, sense rituals estacionals i commemoratius que recreïn les nostres connexions al món natural i el curs de la història humana, ens desorientem temporalment

Inventar i imaginar rituals

Des del moment que molts de nosaltres no tenim cap altra opció que imaginar els rituals dels altres, i que alguns de nosaltres no tenim rituals que puguem anomenar propis, les paraules imaginar i inventar apareixen repetidament al llarg del llibre. Inventar té un dring més pràctic, mentre que imaginar sona més espontani. Aplicat al ritual, inventar és potser la noció més primària, ja que no podem inventar sense imaginar, però podem imaginar sense convertir el que imaginem en una invenció. Quan inventem, fem palpable el que imaginem. El ritual, com l'art, és fill de la imaginació, però la imaginació ritual demana una invenció, una estructura constantment renovada, la qual ofereixi un recolzament a una possible execució corporal i comunitària. A diferència d'altres formes de creativitat, la imaginació ritual no pot transpuar merament "en el cap", sinó que necessàriament ha de corporeitzar-se, i esdevenir a més social. A més a més, l'imaginari no és l'oposat del real; més aviat, imaginar és una manera de transformar i renovar el real.

Fins al moll de l'os

Deeply into the Bone (Fins al moll de l'os) tracta del poder dels rituals, tant dels tradicionals com dels inventats, per facilitar o obstruir els difícils moments de transició en el curs de la vida humana. No tota transició és un ritual de pas. Patim moments de transició, però realitzem rituals.

Fins i tot el més simple ritual de pas pot dividir la vida d'una persona en un "abans" i un "després". Tot un complet sistema de rituals organitza la vida en etapes. Algunes cultures pauten fins a l'extenuació el curs de la vida humana amb nombrosos rituals, i disposen balises perquè els pelegrinatges es mantinguin en curs; d'altres, gairebé ni expliciten pistes. Aquestes ocasions cerimonials inscriuen imatges en les memòries dels participants, i inscriuen valors en els pilars de les institucions socials. L'efectivitat dels rituals depèn del fet d'heretar, descobrir, o inventar imatges prenyades de valor, les quals penetrin a fons , a través de la pràctica i la representació reiterada, en el moll. Les imatges presentades en rituals sense efectivitat romanen epidèrmiques — superficials.

(...) La funció primària del ritual de pas és assegurar que arribem a aquests esdeveniments [naixement, matrimoni, maduresa, a les portes de la mort...] de forma plena, és a dir, espiritualment, psicològicament, socialment. Inesperada, una important transició vital pot esdevenir un abisme engolidor; s'escola l'energia psíquica, s'engendra confusió social, i s'embrolla el curs de la vida que li segueix. Les inesperades transicions vitals esdevenen forats negres envoltats de cobejosos esperits — personificacions insaciables dels assumptes deixats a mitges.

(...)

El coneixement ritual es converteix en inoblidable només si exigeix molt dels individus i de les comunitats, només si està gravat a fons en el moll de l'ànima i de la societat. Un ritual de pas és més que uns moments en els quals els participants es deixen portar emocionalment, i després retornen a la condició original anterior a la cerimònia. Ser espectador d' una representació teatral molt emotiva, assistir setmanalment a missa o experimentar un orgasme, pot transportar-nos a un estat de somieig, però al cap de poc dies cal revifar-ne el vincle. Les pràctiques rituals, com ara la meditació diària o el culte setmanal, responen a aquestes necessitats recurrents. Aquests rituals atrauen i commouen, però no transformen. En canvi, quan s'executen autèntics rituals de pas, aquests ens porten d'un lloc a l'altre de tal manera que som incapaços de retornar al cercle tancat. Quan realitzem qualsevol tipus de ritual, el duem a terme -en donem forma; però realitzar un ritual de pas, és també conduir a un canvi - transformar.

El coneixement ritual efectiu resideix en els ossos, en el moll dels ossos. Aquesta metàfora em va xocar mentre dialogava amb un arqueòleg. M'explicava com certs valors i certes pràctiques socials podien inferir-se a partir dels ossos antics. Un arqueòleg pot deduir de la composició del ossos, per exemple, que els homes consumien més proteïnes que les dones. A partir de la mida i la forma dels ossos també pot evidenciar-se que en algunes cultures les dones habitualment carretejaven carregues més pesades que els homes. Certes pràctiques socials es troben inscrites literalment en els ossos. Encara que imaginem els ossos com a privats, profundament interiors al cos individual, també estan formats socialment.

El ritual com a procés

Els rituals no vénen donats tot fets; són com roba aprofitada, vànoves que apedacem. Que en diguem d'aquesta activitat, creativitat ritual, invenció ritual, ritualitzar, fer ritual, o revisar rituals, no importa tant com el fet de reconèixer que els rituals canvien, que també són processos fluids, i no estructures rígides o esdeveniments momentanis.

Ritual i sostenibilitat

Avui en dia el ritual ajuda a integrar i harmonitzar la vida en un planeta cada cop més globalitzat. Va creixent la sospita que l'anomenada forma occidental de vida ha arribat a un precipici. En uns pocs centenars d'anys ha danyat de manera indicible el planeta i als pobles indígenes. Cultures d'arrels mil·lenàries, com les dels Hopi i els !Kung, estan tenaçment vinculades al ritual. El ritual és la manera d'harmonitzar-se entre ells i amb la Terra; el ritual és el mitjà per mantenir una cultura sostenible. "Llurs" pràctiques rituals, a la llarga, poden ser més pràctiques que "les nostres" pràctiques. Psicòlegs i antropòlegs suggereixen que la "tecnologia espiritual" del ritual té valor de supervivència per a l'espècie humana, així com podem tenir beneficioses conseqüències ecològiques¹. Si no naixem i morim ritualment, ho farem tecnològicament, inscrivint els valors tecnològics en els nostres propis ossos. Tecnologia sense ritual (o pitjor, tecnologia com a ritual) fàcilment degenera en coneixement sense respecte. I coneixement sense respecte és una fórmula per a l'anihilació del planeta. Importa en gran manera no només que naixem i morin, sinó també com naixem i morim.