En espiral 1999

 

Tesis (nietzscheanes) sobre la veritat i la mentida

Josep Ma Casasús i Rodó

Tornar a En espiral 1999
Tornar a Portada


1- El món és una ficció, una metàfora: és una imatge arbritàriament lligada a un impuls nerviós.



2- El que en diem 'món' és un producte artístic .



3- L'insecte, l'ocell i l'espècie humana tenen móns diferents. El que en diem 'món empíric' és un 'món antropomòrfic'.



4- El pas de l'impuls nerviós a la imatge és un salt creatiu, artístic. El pas de les imatges als sons -l'aparició de la paraula- és un segon salt.
 



5- La paraula és un so lligat arbitràriament a la imatge. El llenguatge mai no és l'expressió adequada de la realitat.



6- D'aquí que la veritat sigui pura convenció.
 



7- La paraula convertida en concepte encara expressa menys la realitat: el concepte deixa de banda forçadament les diferències d'allò a què s'assembla.



8- La veritat de la ciència és antropomòrfica, no toca la 'cosa en si'.



9- Espai, temps, successió numèrica són les nocions merament antropomòrfiques sobre què es construeix l'edifici conceptual de la ciència.



10- Nietzsche al·ludeix, però, a un altre tipus de veritat relacionada amb unes 'forces terribles'.



11- Mai no tenim accés a la cosa en si - i s'insinua que la 'cosa en si' és indesitjable (terrible?).

 


(Sospita: existeix la cosa en si? Potser l'impuls nerviós no té cap causa... )



12- Si l'home prescindís d'aquesta activitat creadora -creadora d'un món empíric, d'unes imatges, d'uns conceptes-, ell mateix desapareixeria.
 



(Manifestació de forces terribles i desaparició de la singularitat humana: l'abismal veritat dionisíaca).



13- Tan fingidor -creador de ficcions, creador de metàfores- és l'artista com el científic. Aquest, però, ha oblidat que és un subjecte artísticament creador i es pren massa seriosament les seves ficcions, especialment l'edifici dels conceptes.



14- L'artista , en canvi és més fidel al "fogós torrent primordial compost per una massa d'imatges que sorgeixen de la capacitat originària de la fantasia humana".



15- Aquesta fidelitat implica la subversió, fins i tot la destrucció, dels edificis conceptuals de la ciència . L'artista és brutalment fidel a les intuïcions.
 



(Quina intuïció podria subvertir la noció antropomòrfica del temps?
Hi  hauria  paraules adequades per a aquesta abismal intuïció?)

 "Així totes les coses em cridaven fent-me senyals : 'Ja és l'hora!' Però jo - no sentia res: fins que a la llarga es mogué el meu abisme i el pensament em mossegà.
    Ai, pensament abismal, que ets el meu pensament! Quan tindré prou força per sentir-te cavar sense tremolar?"

        F. Nietzsche, Així parlà Zaratrusta, "De la benaurança no volguda",  Barcelona 1983, Ed. 62, MOLU 27, pàg. 150



Les citacions, si no s'indica el contrari, han estat extretes de:
- Nietzsche, F, Sobre la verdad y la mentira en sentido extramoral, Ed Teorema


 

Imatge de Nietzsche. Inici