Ramon Sarró i Maluquer:

"...per als bagues, un secret (és a dir una informació apresa en la iniciació) no és quelcom que es pugui aprendre intel·lectualment, sinó quelcom per menjar. És a dir, és una cosa que has de fer-la ben teva, que has d’incorporar , per a que et faci més persona (més "Baga").  Si nosaltres mesurem la persona per la seva <<ànima>> o <<esperit>> (<<bondat d’ànima>>), o pel seu cor (<<té bon cor, aquest>>), els bagues la mesuren per la seva gola (amera ). D’algú que és bona persona diran que <<om bot amera>> (literalment: <<és bo a la gola, aquest>>). Aquest element de la cultura baga l’he de relacionar amb els bruixots dolents que també mengen, però mengen gent, i amb la semàntica de l’empassar com a egoisme (recorda que en una altra carta et vaig explicar que la ma esquerra es diu <<kittxa kimerija >>, <<la mà que empassa>>; segurament, la persona que és <<bona a la gola>> és la que no menja sola, sinó que convida sempre a repartir el seu menjar amb el proïsme). Semàntica del menjar. Fins a quin punt podríem dir que menjar és una activitat espiritual? (Hampaté Ba hi tindria molt a dir)>>
 

Josep Ma Casasùs i Rodó:

<<Trobo genial la teva disgressió sobre el menjar a partir de l’experiència corporal de Nietzsche de l’Abisme. En algun escrit de Trias hi ha una descripció que fa Nietzsche d’aquest terror; sembla ser que en la seva joventut algun cop havia tingut la impressió de tenir al darrera quelcom mosntruós. Però això t’ho dic de memòria; si puc , t’ho busco. En tot cas, l’abisme no és un recurs retòric.

 He trobat en el Zaratustra aquesta mateixa imatge de "menjar", d’"empassar-se" que tant expressiva sembla ser entre els Baga. A"De la visió i l’enigma",  fragment on Zaratustra afronta el pensament abismal, el pastor a qui mossega la serp -essent la serp el pensament abismal- s’ofega, fins que mossega el cap de la serp i se l’empassa; aleshores es transforma en el Superhome. Per tant , en aquesta escena onírica inclosa en la presentació de l’etern retorn, trobem la mateixa significació: empassar-se un secret -perquè amb secretisme és presentat l’etern retorn, fins al punt que jo crec que de fet mai no se’n parla clarament ... perquè no se’n pot parlar , és revela en l’hora més silenciosa-. Hi ha altres expressions -que ara no tinc temps d’anotar- que van en el mateix sentit, que relacionen el pensament abismal amb la boca i processos de digestió. (Vaja, que m’has donat un altre filó per treballar). Els processos digestius i corporals en Nietzsche són recurrents. Una petita mostra:
 

 "Sens dubte, per tal d’exercitar d’aquesta forma la lectura com a art , cal sobretot allò que precissament avui dia s’ha oblidat més .i per això encara no ha arribat l’hora de fer-se <llegidors> els meus escrits-, cal allò que exigeix gairebé de ser una vaca i no pas un <home modern>: rumiar ..."
 (Genealogia de la Moral, "Prefaci", Barcelona 1982, Ed Laia, pàg. 42)

 "Es decisivo para la suerte de los pueblos y de la humanidad el que se comience la cultura por el lugar justo -no  por el <alma> (esa fue la funesta superstición de los sacerdotes y semisacerdotes): el lugar justo es el cuerpo, el ademán, la dieta, la fisiologia, el resto es consecuencia de ello ..."
 (Crepúsculo de los ídolos, Madrid 1979, Alianza Editorial, pàg. 125)

 "Para hacer posible la música como arte especial se ha inmovilizado a un gran número de sentidos, sobretodo el sentido muscular (al menos relativamente: pues en cierto grado todo ritmo continúa hablando a nuestros músculos): de modo que el hombre ya no imita y representa en seguida corporalmente todo lo que siente. Sin embargo, ése es propiamente el estado dionisíaco normal, en todo caso el estado dionisíaco primordial; la música es la especificación, lentamente conseguida, de ese estado acosta de los demás sentidos."
 (Crepúsculo de los ídolos,Madrid 1979, Alianza Editorial, pàg. 92)

 Encara haurem de fer un assaig titulat Nietzsche i els Baga.>>