Mossegar (Nietzsche i els baga)(Fragments epistolars) |
Ramon Sarró i Maluquer:"...per als bagues,
un secret (és a dir una informació apresa en la iniciació)
no és quelcom que es pugui aprendre intel·lectualment, sinó
quelcom per menjar. És a dir, és una cosa que has de fer-la
ben teva, que has d’incorporar , per a que et faci més persona
(més "Baga"). Si nosaltres mesurem la persona per la seva
<<ànima>> o <<esperit>> (<<bondat d’ànima>>),
o pel seu cor (<<té bon cor, aquest>>), els bagues la mesuren
per la seva gola (amera ). D’algú que és bona persona diran
que <<om bot amera>> (literalment: <<és bo a la gola,
aquest>>). Aquest element de la cultura baga l’he de relacionar amb els
bruixots dolents que també mengen, però mengen gent, i amb
la semàntica de l’empassar com a egoisme (recorda que en una altra
carta et vaig explicar que la ma esquerra es diu <<kittxa kimerija
>>, <<la mà que empassa>>; segurament, la persona que és
<<bona a la gola>> és la que no menja sola, sinó que
convida sempre a repartir el seu menjar amb el proïsme). Semàntica
del menjar. Fins a quin punt podríem dir que menjar és una
activitat espiritual? (Hampaté Ba hi tindria molt a dir)>>
Josep Ma Casasùs i Rodó:<<Trobo genial la teva disgressió sobre el menjar a partir de l’experiència corporal de Nietzsche de l’Abisme. En algun escrit de Trias hi ha una descripció que fa Nietzsche d’aquest terror; sembla ser que en la seva joventut algun cop havia tingut la impressió de tenir al darrera quelcom mosntruós. Però això t’ho dic de memòria; si puc , t’ho busco. En tot cas, l’abisme no és un recurs retòric. He trobat en
el Zaratustra aquesta mateixa imatge de "menjar", d’"empassar-se" que
tant expressiva sembla ser entre els Baga. A"De
la visió i l’enigma", fragment on Zaratustra afronta
el pensament abismal, el pastor a qui mossega la serp -essent la serp
el pensament abismal- s’ofega, fins que mossega el cap de la serp i se
l’empassa; aleshores es transforma en el Superhome. Per tant , en aquesta
escena onírica inclosa en la presentació de l’etern retorn,
trobem la mateixa significació: empassar-se un secret -perquè amb
secretisme és presentat l’etern retorn, fins al punt que jo
crec que de fet mai no se’n parla clarament ... perquè no se’n
pot parlar , és revela en l’hora més silenciosa-. Hi ha altres
expressions -que ara no tinc temps d’anotar- que van en el mateix
sentit, que relacionen el pensament abismal amb la boca i processos de
digestió. (Vaja, que m’has donat un altre filó per treballar).
Els processos digestius i corporals en Nietzsche són recurrents.
Una petita mostra:
|