Projecte Objecte
Projecte Objecte |
| Postmodernitat: imatges i realitat (antologia de textos) |
| Text 1: Realitat i imatges De hecho, intensificar las posibilidades de información acerca de la realidad en sus más variados aspectos hace siempre menos concebible la idea misma de una realidad. Se lleva a efecto quizás en el mundo de los medios de comunicación una <<profecía>> de Nietzsche: el mundo real a la postre se convierte en fábula. Si tenemos una idea de la realidad, no puede entenderse ésta, en nuestra situación de existencia moderna tardía, como el dato objetivo que está por debajo , más allá, etc., de las imágenes que de él nos dan los medios de comunicación. ¿Cómo y dónde podremos alcanzar tal realidad <<en sí misma>>? La realidad para nosotros, es más bien el resultado de cruzarse y <<contaminarse>> (en el sentido latino) las múltiples imágenes, interpretaciones, reconstrucciones que distribuyen los medios de comunicación en competencia mutua y, desde luego, sin coordinación <<central>> alguna. Extret de: Vattimo,G., "Postmodernidad, ¿una sociedad transparente?", En torno a la postmodernidad , Editorial Anthropos , Barcelona 1990, pàg. 15 Text 2: A propòsit de la fotografia postmoderna D.Crimp, a la seva col·lecció de fotografia postmoderna (Sherry Levine, Richard Prince, Cindy Sherman), afirmava que "només experimentem la realitat a través de les imatges que ens fem d'ella". Cada cop ens allunyem més, doncs, d'una experiència de primera mà. "To an ever greater extent our experience is governed by pictures, pictures in newspapers and magazines, on television, and in the cinema. Next to these pictures, firsthand experience beguins to retreat, to seem more and more trivial". Més endavant radicalitzà la seva posició en un sentit derridanià: tota representació és una il·lusió, des del moment que tota experiència està codificada, mediatitzada pel llenguatge; no existeix original, tot original és ja una còpia. Informació extreta de The idea of the postmodern. A history., Bertens, Hans , routledge, London 1995 Text 3: El virtual substitueix el real CTHEORY: Però aleshores la simulació no pretén realment ésser un got? Virilio: És un pèl difícil d'explicar. Posseim un sentit de la realitat que recolza en sensacions físiques. Ara mateix, tinc agafada una ampolla: això és realitat. Amb un guant especial, podria agafar una ampolla virtual. El cibersexe és similar: és un accident de la realitat sexual, potser l'accident més extraordinari, però tot i això un accident. Estic temptat de dir: l'accident s'està desplaçant. Ja no succeeix en la matèria, sinó en llum i imatges. El ciberespai és un espectacle lumínic. La creació d'una imatge virtual és un tipus d'accident. Això explica perquè la realitat virtual és un accident còsmic. És l'accident del real. No estic d'acord amb el meu amic Baudrillard, a propòsit de la simulació. En lloc de simulació, prefereixo parlar de subsitutició. Això és una got real, no és una simulació. Quan agafo un got virtual amb un guant especial, no es tracta de simulació, sinó de substitució. Rau una gran diferència entre Baudrillard i jo mateix. No crec en el simulacionisme, penso que el mòn ja està passat de moda. Tal i com jo ho veig, les noves tecnologies estan fent que una realitat virtual substitueixi una realitat actual. I això és més que una fase: és un canvi definitiu. Estem entrant en un món en el qual no hi haurà una, sinó dues realitats, de la mateixa manera que tenim dos ulls o sentim tons greus i aguts, de la mateixa manera que tenim estereocopia i estereofonia: existiran dues realitats: la real, i la virtual. Així doncs, no hi ha simulació sinó substitució. La realitat ha esdevingut simètrica. L'escissió de la realita en dues parts és un esdeveniment considerable que va més enllà de la simulació. (…) El simulador és un moment que porta al ciberespai, és a dir, al procés gràcies al qual tenim dues ampolles en lloc d'una. No puc veure l'ampolla virtual, però la puc sentir. S'ha instal·lat dins de la realitat. Això explica perquè la paraula virtual és més important que la paraula ciberespai, la qual és més poètica. Pel que fa al gènere, existeixen ara dos homes i dues dones, reals i virtuals. La gent fa broma del cibersexe, però és una cosa que cal tenir en consideració: és una drama, aquesta escissió de l'ésser humà! L'ésser humà pot esdevenir actualment una mena de fantasma o d'esperit que té relacions sexuals a distància. Això és veritablement esgarrifós, car el que acostumava a ser la relació més intima i més important anb la realitat s'ha escindit. No es tracta de simulació, sinó de coexistència de dos mons separats. Algun dia el món virtual podria vèncer el món real. Traduit de l'anglès. Entrevista amb Paul Virilio publicada a: http://www.ctheory.com/a-cyberwar_god.html Text 4: Virtualitat real En el paradigma informacional ha surgido una nueva cultura de la sustitución de los lugares por el espacio de los flujos y la aniquilación del tiempo por el tiempo atemporal: la cultura de la virtualidad real. Por virtualidad real entiendo un sistema en el que la propia realidad (es decir, la existencia material/simbólica de la gente) está plenamente inmersa en un escenario de imágenes virtuales, en un mundo de representación, en el que los símbolos no son sólo metáforas, sino que constituyen la experiencia real. No es la consecuencia de los medios electrónicos, aunque son los instrumentos indispensables para la expresión de la nueva cultura. La base material que explica por qué la virtualidad real es capaz de apoderarse de la imaginación y los sistemas de representación de la gente es su existencia en el espacio de los flujos y el tiempo atemporal. Por una parte, las funciones y los valores dominantes de la sociedad están organizados en simultaneidad sin contigüidad; es decir, en flujos de información que escapan de la experiencia incorporada en algún lugar. Por otra parte, los valores e intereses dominantes están construidos sin referencia al pasado o futuro , en el espacio atemporal de las redes informàticas y los medios de comunicación electrónicos, donde todas las expresiones son instantáneas o carecen de una secuencia predecible. Todas las expresiones de todos los tiempos y de todos los espacios se mezclan en el mismo hipertexto, reordenado de forma constante y comunicado en todo momento y lugar, dependiendo de los intereses de los emisores y del humor de los rceptores. Esta virtualidad es nuestra realidad, porque es dentro de la estructura de esos sistemas simbólicos atemporales y sin lugar donde construimos las categorías y evocamos las imágenes que determinan la conducta, inducen la política, nutren los sueños y alimentan las pesadillas. Extret de : Castells, Manuel. "Entender nuestro mundo", Revista de Occidente núm. 205, Mayo 1998 , pàg. 132 |
Projecte Objecte |
