Així com a les novel·les d'aventures hi podem llegir que un o dos membres d'una expedició han de fer una incursió en territori desconegut, sense tenir-ne cap coneixement, o potser només algun de molt vague i incert, i després , en havent tornat de l'apressada exploració, han de suggerir, a partir de dades parcials i provisionals, uns camins per recórrer la zona, així podem presentar la nostra activitat - missió de reconeixement en l'obra poètica del nascuts entre el 1959 i el 1969 - i el seu resultat - els set itineraris poètics.

El territori d'exploració l'hem delimitat a partir d'un criteri cronològic: autors nascuts entre el 1959 i el 1969. (Atzars de l'exploració: al final en els itineraris han predominat els nascuts abans de 1966). Hauríem pogut titular l'antologia Al voltant dels quaranta: a l'any 2002, any de fabricació de l'antologia, es trobaven al voltant dels quaranta anys. No és que donem molt de crèdit a la categoria "generació". És força problemàtica. Per exemple: on s'ha de fer el tall entre generacions? En el nostre cas hagués estat més convencional iniciar la tria a partir del 1960 - la màgia dels números rodons - , però per la diferència d'un any haguéssim deixat a fora autors que ens semblaven a priori prou atractius (Carles Duarte o Albert Roig, per exemple). D'altra banda, l'heterogeneïtat estilística amb què ens hem trobat confirma que cal ser prudents a l'hora d'esbossar "retrats generacionals": els autors de la nostra antologia de poemes tenen més filiacions estètiques amb poetes de les generacions anteriors que entre ells. I ens manca distància temporal, així com les anàlisis històriques i socials, com per poder oferir una vista general equànime. Encara som en missió de reconeixement. En tot cas l'avantatge del nostre criteri cronològic és que ja no ens trobem ni amb "joves promeses" ni amb "valors consagrats". Són la generació que ara és en edat de consolidar-se.

Els itineraris han estat el resultat d'una tria per simbiosi o contrast entre els poemes. Cada itinerari s'ha muntat a partir de les confluències - temàtiques, o de to, o d'altres - dels mateixos poemes. Per exemple, en llegir "Herètiques" de David Castillo, ens ha vingut al cap "Lisèrgia" d'Andreu Vidal; només faltava llegir "Beau Nash's House" de Vicenç Llorca per forma la constel·lació de l'itinerari "Embriagueses". Així s'han anat fent, refent - i desfent- itineraris.

Les categories que marquen els itineraris -"Àmbits de la poesia", "Cossos", etc. - no precedien l'exploració - encara que tot explorador té tendència a fixar-se en certs detalls i obviar-ne d'altres - , sinó que en són la conseqüència: intenten descriure el fil conductor d'un itinerari que els mateixos poemes, d'alguna manera, han format. Aquestes categories temàtiques, per tant, no pretenen tampoc dibuixar el mapa ideològic d'una generació (en aquest cas, hagués calgut incloure, posem per cas, un itinerari complet anomenat "Ciutats", o un altre dedicat a l'impacte de les guerres i la violència).

La nostra manera de muntar els itineraris comporta que només s'hagin triat aquells poemes que permeten el joc de ressonàncies i contrastos amb altres poemes. Hi ha poemes bons que s'han quedat fora. Si bé és una antologia de poemes, no es tracta d'una antologia dels millors poemes - tot i que tots els que incloem els considerem bons, o que, com a mínim, tenen alguns versos reeixits. També és cert que hi ha certes poètiques - com la d'Arnau Pons, críptica i que s'instaura sobre el recargolament del material lingüístic - que són més difícils d'encabir en una ordenació per itineraris en clau temàtica. És una mancança potser derivada dels nostres criteris d'exploració i formació d'itineraris. En tot cas, aprofitem aquesta presentació per remarcar l'existència d'aquestes zones no explorades i convidem a inspeccionar-les.

Hem volgut oferir una antologia de poemes. No es tracta, doncs, d'una antologia de poetes - ni dels més representatius temàticament o estilísticament , ni dels "millors", ni tan sols dels que més ens agraden o atrauen. Els poemes inclosos tampoc no pretenen ser representatius de la manera de fer d'un poeta. En la nostra antologia presentem els poemes per tal que aquests es representin a si mateixos, i proposem que el lector, en la lectura, els faci entrar en diàleg i/o confrontació amb els altres poemes.

A l'hora d'ordenar els poemes dins dels itineraris hem seguit dues estratègies: la de la gradació o modulació dels motius temàtics d'un poema a l'altre, i la del joc de contrastos. Vegem-ne alguns exemples.

A "Cossos", per exemple, hi trobem la modulació dels motius. En els dos primers poemes el jo poètic narra i descriu l'encontre de dos cossos. Més concretament, el primer, de Jordi Cornudella, evoca la manca d'agilitat i habilitat en una primera trobada, i el segon de Josep Lluís Roig, en canvi, fa una descripció més exaltada de l'amor dels cossos. Aquesta exaltació es resol en el cant a l'amor corporal d'"Olor de foc" (el tercer poema), el qual se situa després de la culminació de l'encontre de dos cossos. Els encontres corporals passats es modulen en absència de l'altre cos en la prosa poètica de Vicent Coll. El darrer poema, de Carles M Sanuy, desenvolupa una altra forma d'absència: la desaparició de la passió amorosa, carnal; reprèn així una de les afirmacions del primer poema: "D'aquella gorga ,el temps (vull dir el costum) / ens va prendre la set capritxosa,/ la curiositat, i una mica la por". L'itinerari pot ser un cercle.

A l'itinerari "Morts", en canvi, contrasten els poemes sobre la pròpia mort amb els de lamentació per la mort dels amics, disposats alternativament amb la intenció de reforçar-ne la força expressiva. (Ordenats per similitud perdien en expressivitat, esdevenien massa previsibles). "Religatio", en canvi, combina l'estratègia de la modulació amb la dels contrastos. No recull necessàriament "poemes religiosos", sinó només poemes que prenen algun aspecte o altre de les religions. Els dos primers poemes posen al centre Déu (aquests sí que són "poemes religiosos"). El segon, d'Antoni Perarnau, sembla escrit per il·lustrar els versos del de Carles Duarte: "Conec Déu en uns ulls que agonitzen". El motiu temàtic de Déu és modula a un tractament menys directe, a través d'un correlat objectiu, a "Romànica". Els poemes que segueixen, d'Isidre Martínez i Marzo i d'Andreu Vidal, contrasten amb els primers, des del moment que s'apropen a religiositats no cristianes: el politeisme (només literari?) en "No sols així", i els sacrificis en altars a (Ad vivum). Finalment, Xavier Lloveras critica les religions ("un tel als ulls - un tel - no els deixa veure / com s'uneixen, diverses, / les dues grans pureses / sense oposar-se mai: ..."), i el minipoema de Ramon Dachs evoca amb metàfores l'absència de Déu : "Corona absent del món". Des d'aquí val la pena tornar a l'inici de l'itinerari, rellegir els versos de Carles Duarte: "Conec Déu en els límits del blau."

Els itineraris s'interrelacionen. D'alguns textos en podríem dir "poemes nodes", car podem pertànyer a dos itineraris, és a dir, en són la intersecció. "En la vetlla de Robert Valls" d'Antoni Perarnau és intersecció dels itineraris "Religatio" i "Morts"; "Lisèrgia" d'Andreu Vidal ho és d' "Embriagueses" i "Llum, colors". Cas especial de "poema node" és "La relació..." de Carles M. Sanuy, situat al final de "Cossos", perquè crea una continuïtat entre aquest itinerari i "Desencisos", continuïtat accentuada pel fet que "Bricolatge domèstic" de Jaume Subirana, el primer poema de "Desencisos", reprèn l'escena de les relacions de parella dels poemes de "Cossos". És a dir, els set itineraris els podem considerar també parts d'un itinerari més ampli i ,per tant, l'ordenació d'itineraris també és significativa, tot i que convidem el lector a trastocar-la i a crear els seus propis recorreguts (per exemple: "Ocells", "Infantesa", "Crepuscles", "Ciutats" , "Imatges" ...). Al capdavall, aquesta antologia de poemes és només una primera exploració d'una missió de reconeixement que vol incitar a noves incursions, les quals puguin oferir perspectives diferents del material triat, així com noves vistes -nous poemes, nous autors, nous itineraris - del territori.