He trobat força relaxant, a nivell d'esperit, i inquietant a l'hora la nova
plana, permet-me però una lectura diferent que només està mig embastada:
l'estètica impecable de les planes em fan pensar en un procés de
transformació invers i cíclic (d'aquí l'inquietant), culminat al inici -
tancament amb acumulació energètica i d'informació que representa l'ordre
(lleixa-armari-gratacels punt de partida d'un experiment) - deutor del seu
origen en la al·legoria de la disposició en caus naturals, que per menys
intervinguts són forçosament disposats en una distribució més depenent de
l'atzar i caòtica (tupins-gruta-troglodita). La evolució ha estat possible
gràcies al flux, que el situo en la multitud de desordres que necessàriament
han tingut lloc en el decurs d'aquesta transformació, lenta i acumulativa
que ha pagat un preu, la pèrdua del divers. Tot plegat es dóna al mateix
temps i pot donar-se en el mateixos caps. A partir d'aquí poden ocórrer
diferents finals que tinc d'anar treballant. No esdevé catastròfic revertir
la transformació en un instant? - caiguda de gratacels -
No tornen a semblar-se llavors a la imatge de la capadòcia?
Toni Juny