“Ja és nit: ara parlen més fort tots els brolladors . I també la meva ànima és un brollador.

Ja és nit: ara tot just es desperten totes les cançons dels amants. I també la meva ànima és la cançó d'un amant.

En mi hi ha quelcom insaciat, insaciable; que vol parlar. En mi hi ha un deler d'amor, que parla sol amb el llenguatge de l'amor.

Jo sóc llum: ai, si jo fos nit! Però aquesta és la meva solitud: estar voltat de llum.

Ai, si fos obscur i nocturn! Com mamaria els pits de la llum.

(...)

Ai, hi ha gel entorn meu, la meva mà es crema quan toca això glaçat! Ai, hi ha set en mi, que es deleix per la vostra set!

Ja és nit: ai, que jo no hagi de ser llum! I set del nocturn! I solitud!

Ja és nit: ara parlen més fort tots els brolladors. I també la meva ànima és un brolladro.

Ja és nit: ara tot just es desperten totes les cançons dels amants. I també la meva ànima és la cançó d'un amant.-”

Friederich Nietzsche, Així parlà Zaratrusta, “El cant de nit”