Art i pensament
Materials de la sessió del 19 d'abril de 2002.
Colors i llenguatge (sobre la hipòtesi del relativisme lingüístic)


La hipòtesi del relativisme lingüístic (Benjamin Lee Whorf)

“El món es presenta com un corrent calidoscòpic d'impressions que ha de ser organitzat per les nostres ments. Dividim la naturalesa, l'organitzem en conceptes i els atribuïm un significat de la manera en què ho fem, en gran part perquè prenem part en un acord perquè s'organitzi d'aquesta manera, acord que val per a tota la nostra comunitat de parlants i que s'ha codificat en els esquemes de la nostra llengua.”


“Com hem vist, és com si el retorn del dia fos percebut com el retorn de la mateixa persona, una mica més vella però amb totes les impressions d'ahir, i no com un altre dia, o sigui, com una persona completament diferent(...) El hopi no pot dir vaig estar tancat cinc dies, sinó vaig ser alliberat el cinquè dia. Una paraula que es refereixi a aquesta classe de temps no pot tenir plural, com és el cas de dia. El verb hopi és intemporal, no fa distinció entre el present , passat i el futur de l'esdeveniment mateix, però sempre ha d'indicar quin tipus de validesa intenta donar el parlant a l'exposició del fet que relata: si és l'informe d'un esdeveniment real (sense distingir entre el nostre present i passat), si es tracta d'una expectativa (un desig o una esperança) o d'una generalització.”


Termes de colors en algunes llengües

- El bretó i el gal·lès, igual que els indis navajos, cobreixen amb un sol
nom el nostre blau i el nostre verd sense distingir-los.
- El marró, el rosa i el violeta són innovacions recents a Europa, van
néixer amb les llengües romàniques ja que el llatí clàssic no els distingia.
L'excepció és l'alemany, que no introdueix el violeta fins al segle XIX
per influència del francès. Abans del segle XIX els alemanys consideraven
el violeta com un marró.
- En moltes llengües africanes només existeixen tres paraules per als
colors. Corresponen al nostre blanc, negre i vermell, malgrat que serveixen també per cobrir la resta de l'espectre. És a dir, el groc, el
verd o el blau per exemple, són variacions dels tres colors bàsics.
- Els Dani, una tribu aborigen de Nova Guinea, es conformen amb dos
colors bàsics per dividir en dues meitats tot l'espectre.
- Els indis bororos de la selva amazònica tenen disset paraules diferents
per al nostre verd.
- Les llengües esquimals disposen d'entre nou i vint blancs diferents.
- Els pobles de les illes polinèsies tenen centenars de mots per distingir
els tons del mar que nosaltres reduïm a gris, blau i verd.


Colors i llenguatge: algunes qüestions

  1. Quants colors existeixen en la realitat?
  2. Escriu els noms de colors que se t'acudeixin en 30 segons.
  3. Ara digues quins consideres bàsics. Han de reunir les següents característiques:
    1. Han de ser d'una sola paraula
    2. No es poden referir directament o indirectament a objectes o realitats
    3. No poden estar inclosos en uns altres colors
  4. Ara digues els colors que són combinacions de colors que se t'acudeixin en 30 segons
  5. I ara els colors associats a objectes (30 segons)
  6. Si una persona viu en un món en què percep tots els colors, però la seva llengua només té dos termes per als colors , “clar” i “obscur”, veurà el món i hi actuarà com nosaltres? Ens entendrà quan li parlem de “vermell”, “blau”, etc.?

Treball de camp sobre els termes cromàtics

L'entrevistador posa una planxa d'acetat sobre la taula de colors i demana als informants que dibuixin una línia marcant els diversos termes de colors amb un llapis, i que també marquessin el millor exemple (el focus) de cada terme.
Un altre mètode és demanar als informants que donin nom a punts solts, i que després escollissin el focus d'aquells termes dins de la taula. Finalment, es demana que posin granets d'arròs a cada color que es pugui denominar amb aquell terme.



Les investigacions de Kay-Berlin (esquemes)

ESQUEMA DE L'APARICIÓ DELS TERMES BÀSICS

RELACIONS VISUALS I LINGÜÍSTIQUES
Línia diagonal puntejada: límit que no es pot creuar al formar categories compostes de colors a partir de termes cromàtics bàsics.


Colors i experiència

 Como alternativa a la definición de términos de color simplemente en términos de focos cromáticos neurofisiológicos, Wierzbicka propuso que los focos cromáticos deben proyectarse sobre conceptos definidos por las experiencias adquiridas a través de la vida en el mundo. Así, para ella, las categorías cromáticas se parecen más a lo que Lakoff y Jonson denominaron categorías 'emergentes'. Por ejemplo, Wierzbicka señaló que, en inglés, rojo y amarillo son colores cálidos, pero la asociación procede de diferentes experiencias. Amarillo se asocia con el sol, mientras que rojo se asocia con el fuego. Así, propuso las siguientes definiciones o 'explicaciones parciales' de rojo y amarillo: X es rojo cuando vemos cosas como X podemos pensar en el fuego cuando vemos cosas como X podemos pensar en la sangre X es amarillo cuando vemos cosas como X podemos pensar en el sol El método de Wierzbicka permite definiciones complejas y llenas de simbolismo que concuerda con nuestra comprensión intuitiva y poética de las palabras. Así, amarillo y rojo tienen también connotaciones de claro y oscuro.


El groc

“Si encara indagueu més podeu sentir que diferents longituds d'ona produeixen diferents sensacions de color, però que no totes ho fan, tan sols les que es troben entre 80 i 40 mil·limicrons. Per al físic les ones d'infraroig (més de 80 mil·limicrons) i les d'ultraviolat (menys de 40) s'assemblem molt als fenòmens de la regió entre 80 i 40 mil·limicrons per als quals l'ull és sensible. Com s'esdevé aquesta peculiar selecció? És òbviament una adaptació a la radiació solar que és més forta en aquesta regió de longituds d'ona però disminueix en cada un dels extrems. A més a més, la sensació de color intrínsecament més brillant, el groc, es troba en el lloc (dins la regió esmentada) on la radiació solar presenta el seu màxim, un màxim vertader.”

E. Schrödinger, Ment i matèria

 “Arriesgaba, no hace mucho, en esta misma página que la universal atracción humana por el oro quizá estuviera relacionada con la presencia tenaz del sol durante toda la evolución de la percepción. La luz solar está ancestralmente asociada a que todo vaya bien. El culto al sol es una convergencia persistente. Y algo de ello debe quedar en las palabras y las creencias. La relación entre las palabras oro y luz está muy clara, por ejemplo, en hebreo, una lengua de fiar para este tipo de análisis, ya que apenas se ha movido durante milenios. La raíz de la palabra oro está compuesta por las letras sainy hei, combinación que representa lo que brilla o refleja la luz. Se pronuncia sahav. Y la raíz de la palabra luz, en hebreo, es el par de letras alef y resh, que representa la linea recta. Se lee or(!) y significa, además de luz , instruir, la vida, la alegría, la felicidad y la gracia. Con la unión de las dos raíces se construye zohar, literalmente esplendor, una palabra que designa además un célebre libro de literatura cabalística.
Establecida la relación entre oro y luz , queda ahora la relación de éstos con la divinidad, es decir, con las palabras orar o adorar.”

J. Wagensberg “Sobre la común y lo diverso”, El país, miércoles 11 de marzo de 1998