Sèrie Z

(Sèrie RZ, dius? Un subgènere dels films de sèrie B.)

Contra tota lògica (la reducció a: A o no-A, viu o mort, història o fantasia, maluma o takete ... ), sorgeix la sèrie RZ.

El rígid del disc ja fora de circulació — es liqua en aura violenta: negres microsurcs sepultats per la paleta de Ràdio Zurich.

El disc rígid, passat a una sèrie RZ: més enllà de la història — andròmina retirada del mercat, fora mesura, sense valor - , apunta a l'àmbit de la fantasia — en resta sols al llindar.

Ràdio Zurich no emets sons — però el disc de vinil perviu acolorit.

Un tercer ull — no pas finestra de realitats immaculades, ideals, espirituals — un tercer ull que ens aboca a un vertigen — la sèrie RZ — entre la vida (maluma: orgànic, anímic) i la mort (takete: rígid, mecànic i mort).

El gos és un esquelet — mossega per fer-se el viu.

El tercer ull és barroc: no mer punt (sols símbol d'una realitat altra espiritualitzada), sinó ull tan complet com els altres, afegit als altres. Un excés . La sèrie RZ és acumulació del ja no-viu que encara perviu.

Hi ha un excés — una acumulació - perquè hi ha un horror vacui: el crani és buit, el cargol és buit, el disc és buit...Cal l'excés per conjurar aquests buits.

Excessiu és el vermell crepuscular que acompanya el memento mori del crani — i ho omple tot de vida (vida?) espectral, just abans de la invasió negre, negre com de disc, negre de nit, de la Nit.

Un tercer ull , no de la concentració, sinó de la dispersió: de dimonis, genis, titelles (Pinoccio) serps, cranis, caragols..., els quals pul·lulen burletes, com guspires tossudes en perllongar l'instant del trànsit (interminable) d'ésser a no-ésser...

Al crepuscle — l'indefinit entremig entre dia i nit: territori de la sèrie RZ — hi pul·lulen, ni vius ni morts, ni història (diürna) ni fantasia onírica (nocturna).

Reminiscències bordes i bastardes de la història o de la teologia — de l'art i de la cultura. Es belluguen neguitosos de no poder ser ni pura fantasia, ni realitat amb pes propi .

Per por de ser crani buit, els seus personatges s'omplen d'ulls — però el tercer ull vola, se separa: excés que emmascara l'horror vacui.

Ull fora de lloc, dislocat — obertura a un àmbit a-local (crepuscular), pseudomón (atopia) d'orígens bastards. El crani exhibeix les conques buides.

D'un gos surrealista — andalús — esquelètic i que pixa o copula.

Cadavèrica titola rígida (takete) de la qual flueix encara líquid (maluma obscè).

Teatre fantasmal, crepuscular, espectral — sèrie RZ — refugi de Dadà al segle XXI.

Del rígid que perviu — mecanismes buits que serpentegen - titelles sense titellaire (se'ns adrecen burletes des del paroxisme d'un irreal).

Arcaic museu de biologia o geologia — en llum crepuscular — i sepulcral — on tot belluga: a-lloc del tercer ull — el de la sèrie RZ.

La sèrie RZ és pseudomón - un entremig - poblat de fòssils que es mouen com amebes - entremig d'àngel i dimoni- de crani i serp — de caragol i ull — d'humà i animal — d'home i titella - de...

L'ull se separa i esdevé ull fòssil; ull-fòssil que perviu fora del cos, dislocat: ull buit que es transforma en caragol o crani. Ull-closca de cargol, doncs. Però el crani no té tercer ull — és un crani-ull.

En l'excés paradoxal de llum — a punt de caure en el buit més negre - d'un crepuscle perllongat - refugi dada - ni culte ni pop: irònico-seriosa sèrie RZ.

Serp i xemeneia: un entremig . Xemeneia rígida i buida — es posarà a serpentejar? Serp que somriu amb somriure de crani — temptada d'esdevenir rígida closca de caragol? Ves! la closca s'estira: xemeneia.

Àngels i dimonis: fòssils de la teologia - es resisteixen a abandonar l'escena. Es neguen a ser rebutjats pel sol fet de no ser ja (re)coneguts. Àngels i dimonis, doncs, rebuig inconegut: sols els queda l'arma de mirar burletes, tot lluint milers de naifs puntets de coloraines...

Sèrie RZ, dius? Sí!! Definitivament, un subgènere dels films de sèrie B.