Incrustada a la ciutat, espargida, difosa arreu, la vasta cambra fosca, opaca, quasi sempre invisible de l’amor entre dones. Des dels carrerons de la Barceloneta o des de l’escullera, on, com les onades, he tornat una i altra volta, diversament acompanyada, però sovint en l’esclat d’escuma viva del  desig... Fins a Montjuïc i el Tibidabo, de les Cotxeres de Sants fins a Pedralbes,  de Gràcia al Putget i del Putget, per la Creueta del Coll, fins a  l’Horta; lliscant per l’antiga riera de Vallcarca, o per la Via Laietana, que esbadià la ciutat medieval, fins a les muralles romanes; de l’enforcall del Pedró fins al sarrianenc Pedró de la Creu; i, a l’altra banda, fins al Poblenou i la Sagrera, i, més enllà, encara, fins als confins insospitats de la Torre del Baró: arreu, arreu, n’he dut, a pes de braços, el neguit. Tentinejant sobre l’estreta paret imperceptible que separa els espais acotats de la terra de ningú que queda en els marges... Cercant recers coixos i efímers, a cobert de l’ull que proscriu i del mot que coarta. O del silenci que agredeix, de sotamà. Ponts fonedissos entre el carrer, massa obert, i la cambra, massa closa. Uns quants noms, només: Daniel’s, La nostra illa, Gervàs, Members...

Marçal, Maria Mercè, "Viratges, reminiscències", dins Àlbum Maria-Mercè Marçal, Barcelona, Centre Català del PEN , 1998, pàg. 20