PIS MOBLAT

Res sembla teu quan t'hi poses, però
temps i manetes te'l fan habitable.
canvies mobles, hi penges els quadres,
poses un llum. I ja totes les coses
prenen un aire ben teu: - com s'assembla
tot a quest pis a vosaltres - diran-.
I somriem. Bé sabem elque costa
de fer agradable un racó qualsevol.
Quan el deixem,tornarem com abans
taules, sofàs al seu lloc. Sense quadres
es quedaran les parets. Tot callat.
Cap dels sorolls coneguts, cap mirada.
Paguem lloguer per usar el pis,els mobles
i fins la roba. Però mai no ens paguen
tants de neguits que hi deixem: anys de vida.

Comadira, Narcís, El verd jardí, Barcelona, Edicions 62, 1972, pàg. 43